Aquesta nit el meu Poble encendrà vint mil espelmes. Vistes des del cel vestiran una aurèola protectora al voltant del Temple que naix, segons que l’anomenava en Maragall.
Els dirigents polítics i econòmics que manen el meu Poble, els mateixos que impedeixen que el meu Poble gaudeixi de la mateixa independència de la que gaudeixen Pobles en tot iguals al meu, afirmen que les obres de l’AVE son convenients i segures pel Temple de Gaudí, la qual cosa genera un altre enfrontament al meu Poble que mentre es dessagna de zitzània veu impotent com una colla d’empresaris amb seu a Madrid es fan d’or construint la opció més cara entre les possibles mentre que generen deutes mafiosos envers una colla de polítics mal follats.
Ai, com envejo els Pobles que no pateixen contradiccions entre identitat i autogestió, com els alemanys o els luxemburguesos, on les fronteres del seu Poble son respectades per a saber on comença i on acaba, no com aquí on no preservem les coses valuoses lliurats com estem a la cobdícia inafartable de la Cort madrilenya que actua impune amb la tàctica favorita dels abusadors (dels violadors): els fets consumats.
Tot abusador compte amb que el sotmès no farà seva la veu perquè ja procura que el sotmès no sospiti que te veu. Però com totes les trampes, aquesta bestiesa te un punt feble que la farà saltar pels aires. Els responsables administratius de tunelar els fonaments de la Sagrada Família, fent equip amb els interessats a compte de lucre, s’emparen en l’absència de risc envers la integritat del Temple que naix, tot i que els “responsables” de valorar que aquest risc és nul han estat, curiosament, els mateixos interessats en executar la obra, no pas una companyia d’assegurances professional.
Les assegurances responen del Valor assignat a les coses. Que el Temple no tingui una pòlissa que n’asseguri el risc implica que fins ara el Poble a qui pertany ni la valora ni li adjudica valor, és per això que està en risc.
I doncs, podrien els executors aconseguir una pòlissa que assegurés el Temple? Si o no? Hom està obligat a assegurar la vivenda hipotecada, el cotxe, les actuacions musicals per si plou, les collites per a poder-les vendre al mercat de futurs, fins i tot a assegurar uns diners als fills a compte de la pròpia mort.
Al posar nom a les coses que hom estima en concreta el valor i es faculta a pronunciar les paraules de poder que dilueixen l’opressor i obren les portes al reeixir del talent natural de persones i Pobles; l’alliberador … no tens poder sobre mi… brolla de l’ànima en observar el punt dèbil que tot abusador ofereix a l’observador quan qüestiona la validesa de les creences imposades.
Si com afirmen els executors no hi ha risc pel Temple, qualsevol companyia els oferirà una pòlissa per a cobrir un risc inexistent. Una pòlissa d’assegurança pel Temple que naix seria el punt d’encontre entre les posicions enfrontades. Però, qui posarà el cascavell al gat? Qui en farà una taxació professional que resolgui primer quan val el Temple? Sí, quan val? Hi ha cap empresa de taxacions immobiliàries capaç de taxar el Temple que naix? O potser cal contractar a Sotheby’s?
És una companyia d’assegurances que es jugui el seu patrimoni qui ha d’assegurar que el risc pel Temple és nul, no qui treu rèdits de l’execució de l’obra i que si an mal dades (s’esfondre el Temple) no perderàn res més que una dignitat rehipotecada.
A partir d’avui, de la llum de les vint mil espelmes, per afirmar que el risc d’esfondrament del Temple no existeix caldrà certificar-ho amb la corresponent pòlissa d’assegurança. O dit d’un altre manera, si els executors de l’obra no aporten una pòlissa d’assegurança vol dir que el Temple està en situació de risc i en conseqüència cal aturar la obra judicialment.
Avui, vint mil espelmes de claror il·luminen el voraviu (el cul) als matats dels polítics que faciliten el lucre de quatre empresaris madrilenys, avui el Poble atura l’obra, nega qualsevol indemnització per les pèrdues econòmiques de les empreses implicades i comença a fer efectiu el poder que li és propi, el poder que només tenen els Pobles emancipats.
