Hi ha dues tendències amb les quals transitar per la vida, una més aviat triomfadora i un altre més aviat perdedora.
El caràcter perdedor creu en resultats electorals sotmesos a les limitacions de la llei d’Hondt, a les proporcionalitats i als percentatges mínims. Està clar, molt enraonadament en la lògica d’estadístiques mil i tan fonamentadament en romanços assenyats de tota mena que acaben convertint tals perdedors en els millors alfils de l’status quo.
Atrament, allà on el perdedor veu divisions, la visió triomfadora hi percep opcions polítiques normals com hi ha a tots els països democràtics.
La Catalunya triomfant és la que transmet als creadors de tal zitzània (seguiu el fil de la zitzània i hi trobareu al final els interessats en què veiem divisions en lloc d’opcions) el missatge pel qual ningú, cap interès, no té la capacitat de dividir al Poble català, que som un país normal i que com a tal país normal disposem de diferents opcions polítiques.
Doneu-vos compte que no és al nostre Poble a qui li interessa la polarització entre independentistes i no independentistes. Tal divisió és precisament l’estratagema de la zitzània. Hem de limitar-nos a just comprendre que alguns polítics (molt, molt pocs) son, en tant que dependentistes, infiltrats de l’Estat-Nació que defensen la seva primera font de recursos. Just tenir-ho en compte i ja està.
Aleshores podrem veure que el Poble de Catalunya disposa d’un estol de partits per escollir.
I és clau no fer cas a la lògica que sembla empentar l’enteniment a tornar a veure tals partits en funció de si son independentistes o no. Simplement, uns partits han sintonitzat amb el reeixir del Poble català més que uns altres.
Veiem-ho clar. Cap membre de cap del partits que es presenten a les eleccions es declararia obertament dependentista. Feu-ne la prova: en la mesura que pugueu, interpel·leu als candidats: “Si us plau, vostè, Sr. o Sra. Tal, pretén aconseguir que el Poble de Catalunya del qual vostè en forma part supediti el seu millor reeixir al criteri del Poble castellà i als interessos econòmics i territorials de la Cort de Madrid?” I comprengueu que qualsevol resposta que no sigui respondre encara que sigui matisadament SI o NO exemplifica la covardia personal de qui ha venut la seva honorabilitat a canvi d’afalacs al seu ego.
Si us plau deixem de perdre energia dirimint sobre la unitat o separativitat entre Reagrupament i Solidaritat doncs tal cosa la provoca l’ham de la zitzània del palangre espanyol. Ja es veurà què decideixen fer al final els seus impulsors.
Recolzem la valentia que ambdós han tingut d’obrir-se, donar la cara i fer un partit. Si vostè no es pot aguantar les ganes de criticar, munti un partit, doni la cara, exposi els seus diners, credibilitat i la salut del seu ideari públicament o, altrament, entengui que li està fent el joc a la zitzània espanyola.
Els dependentistes son pocs i covards. Mirem-los als ulls i fem-los saber qui mana a Catalunya.
Visca el Poble! Visca la Terra!
Si escrits com el teu tinguessin l’altaveu suficient, em sembla que la victòria electoral de l’independentisme seria segura. Amb el teu permís el comparteixo al meu mur, i tant de bo! Que t’animis a publicar-lo a tots els e-noticies o mitjans de comunicació que et sigui possible.
Recolzem la valentia de ambdós. Molt bon anàlisis de la situació, això si que es el seny català.