Els partits dependentistes acusen Reagrupament i Solidaritat de no tenir un projecte clar per a Catalunya més enllà de la independència mentre s’atribueixen motivacions presumptament més valuoses, però resulta que els seus projectes venen subordinats a afavorir l’interès de la Cort de Madrid a imperar sobre Catalunya…
Em sabran disculpar però com que em sembla obvi que ningú pot afirmar que el millor reeixir d’un Poble s’aconsegueix en un règim de dependència, em venen algunes preguntes…
En la mesura que alguns partits encara no son o no es mostren obertament independentistes,
- per què no tots els polítics que es presenten a les eleccions per representar-me pretenen el millor reeixir possible pel meu Poble?
Altrament, si és que volen el millor reeixir pel meu Poble,
- per què no expressen directe i efectivament que tal millor reeixir no s’esdevindrà mai en un règim de dependència? S’amaguen d’alguna cosa? Tenen pors? Deutes?
- quina és la funció real dels partits que pretenen subordinar el millor reeixir dels catalans als interessos i criteri de la Cort madrilenya?
- a qui representen realment aquests partits si no son capaços de vincular el millor reeixir del Poble català amb llur independència econòmica i política?
I doncs,
- què volen aquesta gent? La submissió de set milions de persones? La capitulació d’una terra que incansable no para de fer brollar catalans?
- amb qui negocien aquesta gent de matinada? Amb qui passen comptes? Amb el Poble català no. Amb qui, doncs?
També em venen alguns precs..
Els partits que us presenteu a les eleccions per dirigir el meu Poble i que no preteneu el millor reeixir ni per a mi ni pel meu Poble us passegeu de dia pels meus carrers, però..
- què feu per la nit? Amb qui us lleveu de matinada? Qui sou realment? A qui representeu en tant que preteneu la meva dependència?
Els partits que dieu que no preteneu la meva dependència,
- per què no preteneu la meva independència obertament?
- teniu por de perdre alguna mena d’status? De què, si no? Teniu deutes? Feu-ne esment amb claredat per poder-ho assumir entre tots.
I els partits que sí preteneu la independència del meu Poble, si us plau proclameu que voleu el millor bé que és el reeixir. No hi ha ningú que no vulgui el millor reeixir. Tothom entendrà que reeixir i independència son valors sinònims si ho dieu. No tingueu por de les crítiques. Us diran que perseguiu notorietat, la cadira, que us voleu enriquir: us criticaran per allò que ja estan fent els que us critiquen. Torneu-los la pilota. Enfronteu-vos obertament, doncs dins l’estat de dret on som, la veritat guanya si tal veritat és proclamada. Ben clar i ben fort, que el reeixir del Poble és en mans del coratge dels que la intuïm i la fem saber.
La veritat només perd quan no és proclamada. Feu-ho:
- El millor reeixir de cadascun dels habitants de Catalunya i de cadascuna de les seves empreses és corol·lari de la independència política i econòmica.
En la mesura que tal evidència esdevingui pública, els propers representants del Poble que es reuniran al Parlament pretendran el millor reeixir dels seus representats i, en conseqüència, la primera cosa que acordaran serà declarar la independència política de Catalunya.
Altrament, si un partit no està d’acord en procurar el millor reeixir pel Poble que representa, és a dir si un partit pretén la nostre dependència, tal partit no ens representa legítimament, doncs respon a interessos aliens al Poble al qui ha demanat el vot.
L’argumentació exposada és inapel·lable. Useu-la a dojo. No us podran contradir i guanyarem. Guanyarà el Poble i reeixirà emancipat (reeixirem emancipats) per fi.
